Una vista longitudinal de l'asteroide 433 Eros. |
L'any passat, la sonda NEAR-Shoemaker és convertí en la primera nau en aterrar sobre un asteroide, reflexions desprès d'un any.
5 d'abril de 2002
Quan la sonda Shoemaker per "Trobades amb asteroides propers a la Terra" (en angles NEAR per les inicials de Near Earth Asteroide Rendezvous) de la NASA, visità el asteroide 433 Eros l'any passat, explorant aquell petit mon de 32x13x13 km en forma de patata.
La sonda fou llançada al febrer de 1996, a primers de l'any 2000, desprès de quasi 4 anys de viatge, Near, lentament fou capturat en l'òrbita d'Eros, malgrat la dèbil gravetat del petit cos. Va estar estudiant-lo durant un any examinant el objecte des de tots els angles, tant en la foscor com exposat a la llum del Sol, i a distàncies que van anar de uns 320 km fins a 35 km. La fase de descens va durar de quatre hores, el 12 de febrer de 2001, aterrant suaument sobre la superfície d'Eros, a una velocitat de uns 5 km per hora, reposant, finalment sobre les puntes de dos pannells solars.
Per què 433 Eros? Si alguns asteroides que és troben entre Mart i Júpiter tenen cents de quilometres d'amplària, No hagués sigut millors objectius?. Més grans sí, més interessants? Probablement no. 433 Eros era interessant com objectiu per distintes raons. En primer lloc, per saber de que estan fets els asteroides, es millor que siguin petits que grans. S´ha pensat per molt temps que els asteroides són les restes sobrants de la formació del sistema solar fa més de 4.500 milions d'anys. Quin era el material primari? En la Terra, degut al pas de eons d'activitat volcànica i climatològica, es impossible trobar una roca tant antiga que no hagi sofert canvis. Els asteroides de la mida d'Eros, mai van arribar a ser tant grans com per poder fondre i tornar a formar-se, de manera que són mostres quasi primàries del material més primitiu del Sistema Solar.
Eros, així és antic i no ha sofert canvis, geològicament parlant, però també és evident la presència de impactes. En lloc de arestes afilades on és pogués veure la separació de la superfície d'un altre cos més gran, o on hagi impactat per altre asteroide, els seus cims i platges dels seus cràters estan arrodonits i erosionats pot ser per un procés anomenat "jardineria" en el que petits impactes de pols interplanetària i pedretes en milions d'anys, acaben per borrar les arestes afilades. La superfície està plena arreu per milers de roques soltes de la mida de una casa, la majoria aparentment han caigut de nou sobre la superfície, desprès de sortir disparades del cràter d'impacte més gran d'Eros (8
quilòmetres d'ample).
Exemples de tolls de sediment pla. La majoria de aquest tipus de formacions es troben en la superfície dels cràters, fora del seu centre i cap a les inclinacions laterals.
Eros està cobert de petits cràters parcialment plens amb tolls plans d'un finíssim polsim blavós, pols que sembla assentar-se en els cràters tant suaument com si fos un fluid. Tant las roques soltes com els tolls de pols són sorprenents per el fet de trobar-se en un cos que la seva força de gravetat 'es tant dèbil que una persona fen un bon salt es posaria en òrbita. (Una massa de 100kg a la Terra pesaria 30gm. en Eros).
Un altre raó per la que NASA escollí a EROS és que malgrat de ser tant petit és de fet el segon més gran d'una família d'asteroides que poden apropar-se a distàncies menors de 194 milions de quilòmetres del Sol. Això vol dir que tants sols a uns quants milions de quilòmetres de la Terra. Desprès de la Lluna, tal asteroides propers a la Terra (en anglès NEAs per les seves inicials near-Earth asteroids), més d'una dotzena han impactat amb la Terra i actualment entre 40 y 100 tones de brossa interplanetària i pols cauen en l'atmosfera de la Terra diàriament.
Actualment un programa de NASA està revisant el cel per inventariar tots els asteroides propers a la Terra. Fins ara el inventari supera les 1800 unitats, i uns 400 estan catalogats com potencialment
perillosos, aquesta es un altre raó per interessar-se per Eros, esbrinar com é formaren aquest i altres NEAs, si són de roca sòlida o són agrupacions compactes de materials diversos.
L'existència de cràters, a més a més de cràters en forma quadrada, sembla inserir que l'asteroide es un cos sòlid de roca fracturada, de composició uniforme i semblant a la dels meteorits més antics (anomenats condrits) el seu material és probablement més antic que la Terra.
Aquest tipus de roca sòlida podria ser una bona base per una operació minera?. Podria haver-hi gel? Podrien els asteroides ser estacions de aprovisionament de combustible i fonts de matèries primeres per les colònies del sistema solar interior? Totes aquestes qüestions amb sondes com Near algun dia no molt llunya seran respostes.
|
