A  s  t  r  o  n  o  t  í  c  i  e  s       

APUNT DE TEORIA

LES ESTRELLES DE NEUTRONS
R.T. Pasano Torrens.
_____________________________________________________________________

Bibliografia:
Fundamentos de astronomia
Michael Seeds
Editorial Omega
ISBN 84-282-0807-7

_____________________________________________________________________

Una estrella de neutrons és el nucli d'una estrella que ha col·lapsat fins un nucli de tants sols 10 km i una densitat tant alta que solament els neutrons són estables.

Propietats intrínseques de les estrelles de neutrons:
Alta densitat, alta temperatura, dèbil brillantor, rotació ràpida i camps magnètics forts.

Si una supernova deix una massa de més de 1.4 masses solars, la gravetat serà prou forta com per dominar els electrons degenerats. Els electrons són llançats contra els protons, trencant els nuclis atòmics i formant un gas de neutrons, la contracció calenta el gas a altes temperatures i el col·lapse no és para fins que els neutrons es tornen degenerats. L'estrella de neutrons resultant te un radi entre 10 i 20 km i una densitat de 10x1015 gm/cm3.

Malgrat que una estrella de neutrons estigui molt calenta (més de 10x106 °K no serà brillant, la majoria de la seva radiació serà en forma de raig X i la petita superfície no li permetrà irradiar la major part de aquesta energia.
El sobtat col·lapse de una estrella fins un radi de 10 a 20 km, fa que l'estrella giri ràpidament com resultat un fort camp magnètic.
Totes les estrelles giren, i quan col·lapsen ha de fer-ho més depreda, conservant el moment angular.(Si el Sol col·lapses passant a un radi de 10 km, el seu període rotacional seria de 1000 voltes per segon, en lloc de una volta cada 25 dies que és el seu període actual) També el seu camp magnètic quedarà comprimit e intensificat (del ordre de 1 bilió de vegades el del Sol).

Les estrelles de neutrons foren descrites teòricament per primera vegada per W. Baade i F. Zwicky.

Els púlsars són estrelles de neutrons, aquestes en la seva rotació emeten radiació per tot el univers, quan un d'aquests feixos ho fa sobre nosaltres, detectem un pols (teoria del far).